Atenció! D'aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del navegador, el vostè està d'acord amb la seva ús. Aprendre més

Entenc i accept

Replica

Philippe Decrauzat

20.06.19 - 13.10.19

La Blueproject Foundation presenta l'exposició individual "Replica", de l'artista Philippe Decrauzat (Suïssa, 1974), que es mostrarà a la Sala Project del 20 de juny al 13 d'octubre del 2019.

L'exposició individual de l'artista suís presenta obres inèdites en pintura i film de 16mm. En les pintures, a través dels seus reconeguts patrons de línies, i en la pel·lícula, partint del marbre del pavelló Mies van der Rohe, l'abstracció es revela en efectes perceptius. 

 

 

1. Artifici, simulacre, mimetisme, l'escenari i els seus actors, l'acte de veure... amb els seus propis ulls, una suspensió voluntària d'incredulitat, la llum vessant-se en una pantalla, cada imatge, una projecció, estrelles a sobre... parpellejant, més gran que la vida, imatges en moviment, els contorns del pla de la imatge, una vista aèria, mapejat de la profunditat de camp, línies que es fan ressò de les corbes del cos, les puntes dels dits, atenuació… art, artifici, engany. Bob Nickas (en Philippe Decrauzat, North, South, East and West, 2019)

2. Wavelength (rewind / forward) (2019) són dues pintures similars de bastidor irregular, amb quatre ondulacions, una davant l’altra. La mateixa corba en negre es repeteix al llarg de la tela. En dibuixar un senyal interromput, l'espai inverteix les direccions i reenquadra el patró. Una imatge d'una doble cortina, oberta i congelada en el seu moviment, la funció de la qual és alentir-nos.

3. Una paraeidolia (del grec antic "per a-", que significa "al costat de", i "eidolon", diminutiu de "eidos", que significa "aparença, forma") és un fenomen psicològic en el qual un estímul vague i indeterminat (visual o auditiu) és més o menys percebut com reconeixible. Aquest fenomen consisteix, per exemple, en reconèixer una forma familiar en un paisatge, un núvol, fum o una taca de tinta, però també una veu humana en un soroll, o paraules en la pròpia llengua en una cançó en la qual no es comprenen les paraules. Font: Wikipedia

4. Un altre Somni, 13 de novembre de 1929. La mateixa nit fantasiejo que em posen un estrany aparell electromagnètic al cap per fer-me adormir. Benjamin Ehrlich (a The Dreams of Santiago Ramon y Cajal, 2017)

5. Durant la conferència de la Comissió Europea el 10 d'abril de 2019, un panell de científics va revelar la primera imatge d'un forat negre capturat per un telescopi de la mida de la Terra. Es van comparar dues imatges per validar el descobriment: la primera va ser una simulació obtinguda a partir de càlculs; la segona, gairebé idèntica en tots els aspectes, va ser produïda a partir de dades recollides i observades. LA IMATGE ÉS DADES

6. Replica (2019) és una pel·lícula de 16 mm en color projectada en bucle sobre una pantalla amb miralls en angle de 60 graus a cada costat. La pantalla es plega de manera que la imatge de cada costat es projecta en la direcció oposada. La pel·lícula està realitzada a partir de reproduccions fotogràfiques dels diferents marbres utilitzats per a la reconstrucció del pavelló Mies van der Rohe (1986), aquí a Barcelona. Filmada en 16 mm, la pel·lícula se centra en els motius produïts pel material: venes i taques. Les imatges estan animades per repeticions, successions i superposicions.

7. Però també va ser una icona perquè va ser construït com a imatge, no simplement per esdevenir-ne una. Millor dit, va ser construït amb imatges, el material principal utilitzat en la seva construcció. Construir amb imatges va ser una forma de rebutjar el formalisme, separar el marbre de la seva esplendor visual, concentrar-se en l'artesania que pot tallar i acoblar les simetries eròtiques de la pedra que marca els límits del pavelló, o el disseny escènic de les cortines de vellut que obre i tanca els actes, o l'estètica de màquina brillant de les columnes cromades. Joaquim Moreno (en Continuous Image of an Instantaneous Monument, 2019)

8. En la seva tesi doctoral, Hermann Rorschach relata un somni en el qual va sentir que el seu propi cervell era tallat en talls transversals que es convertien en una successió d'imatges simètriques, com en les disseccions que practicava com a estudiant de medicina. Rorschach també esmenta la seva particular fascinació per la dissecció del cervell i el fet que va associar "tota mena de reflexions sobre la localització i els talls de l'ànima". Dario Gamboni (a A fold between science and art: Hermann Rorschach and his test, 2012)

9. Marble Veins (2019) és una impressió que es va utilitzar per fer la pel·lícula Replica. Aquí es mostra amb un passepartout que emmarca la imatge. Un marc en un marc en un marc.

10. La ficció és una branca de la neurologia: els llibrets de nervis i vasos sanguinis són les mitologies escrites de la memòria i el cos. J.G. Ballard (en Sex: Inner Space, 1967)

Text de l'artista

Replica

Con la colaboración de

Replica

Blue Project Foundatoin