"Come on, you can do that"

La Blueproject Foundation presenta l'exposició "Come on, you can do that" de Mikel Escobales (Aretxabaleta, 1991), el primer artista resident de 2019, seleccionat a la passada convocatòria de projectes. La mostra es podrà veure a la Sala Project del 25 de gener al 17 de març de 2019.

“Per aquí, a l'hivern, vaig escoltar que el sol imantava la matèria. Vaig fer cas als objectes. Allà es relacionaven les imatges, allà vaig donar cabuda a estructures obertes. Seguia un guió savi com els secrets, però amb orificis exactes per als que venien a veure’m. Qui no dubta quan creu haver acabat alguna cosa? Menteixes. No dubta per ventura la cosa de si mateixa? Gràcies a les converses, vaig saber disposar sons propis. Allò que es difuminava era un altre mode d'acció, per això anhelava la subtil duresa. Vaig comprendre la lucidesa de la brossa. Vaig jugar com un nen amb nexes de fusta, una tarda propera. Una altra nit, entre el verd gegant, vaig veure l'última ranera del far. Em va fascinar allò maquinal d'aquesta llum, com maligna. Vaig voler reptar pel terra dels formiguers. Els meus desitjos eren nítids: una volta al clavegueram, un tren a les meves mans vives. La perspectiva va perseguir-lo, vaig pensar, la perspectiva és pretendre alguna cosa per uns altres ulls. Jo feia i feia. No em preocupava significar. Vaig canviar la gravetat pels nusos blancs i els nusos negres, premsats com xarxes. La vertical apareixia llavors com una presència física. La rodejaves, t’imprecava des del seu estrany equilibri, i sorties d'allà volent tocar una diadema. Tota gènesi és misteriosa. A l'origen dels actes resideix un futur nerviós. La màgia està en no saber, sabent. Amb tot, vaig respondre a cent preguntes, que aquí no diré. Ballaven les corbes que jo segmentava, mentrestant. La disposició va superar els límits del tauler. Vaig arribar a sentir com alienes coses a les quals parlava en veu molt baixa. El meu taller estava contaminat per la llum. Qui torna, ve dues vegades? Menteixes. No seria jo tacte amb ceguesa? Suposo, d'altra banda, que s'espera que parli d’allò que he portat. A aquest nivell, us diré que el temps abraça l'erosió. Moltes caixes es van desfigurar en el trajecte. També se’m van ocórrer, ho sabeu, aquests cables. M'atreviria a buscar l’eco violeta sobre làmines, el seu afany per ser allò mateix que reben unes ulleres gruixudes. És meu el mim d’allò que respira en conjunt, és la nostra la tècnica al servei de la intuïció que no sempre prioritza allò pensat. Aquí tots, en l'ara, cap al sentit. Quan et vaig conèixer, encara t'estava esperant. També a tu t’obsessionaven els llocs estranys. Parlaves sobre fets tota l'estona. Jo he desplegat el vel d'aquestes parets. Capaç, veuràs en mi a qui té cura aquesta braçada última. En la meva llengua, un escenari és tot experiment impensable.”

Text d'Álvaro Guijarro